El Dr. Ferran Angulo (1930-1997) va ser un professional molt rellevant en el camp de la Psiquiatria i la Salut Mental de Catalunya. Jove metge psiquiatre, va sortir cap a França l’any 1957, orientat pels psicoanalistes de la Societat Espanyola de Psicoanàlisi, per fer la seva formació com a psicoanalista a la Société Psychanalytique de Paris. En aquest viatge a terres franceses per assolir una formació que en aquells temps era difícil de fer en el propi territori, va tenir l’oportunitat de millorar la seva formació com a psiquiatre amb el Prof. Henry Ey a l’Hospital Bonneval, i de rebre ensenyances dels professors de la psiquiatria francesa que eren, en aquella època, molt rellevants.
En la formació com a psicoanalista va coincidir, com a companys de promoció, amb col·legues que són actualment autors molt reconeguts, com ara André Green i Joyce MacDougall. Van ser formadors seus professionals com Michael Fain, Jean Favreau, P. Marty, René Diatkine i Serge Lebovici. Ferran Angulo va formar-se tant en la psicoanàlisi d’adults, com de nens i adolescents, i va practicar el psicodrama amb S. Levobici.
Al tornar a Barcelona, la seva ciutat d’origen, el 1963 va entrar a col·laborar amb l’equip de psiquiatria infantil i juvenil de l’Hospital de Sant Joan de Déu. Poc després es convertiria en el Cap de Servei, posició professional que va desenvolupar fins l’any 1990, en què va assumir la direcció del recentment creat Programa de Salut Mental de la Conselleria de Salut de la Generalitat de Catalunya, quan n’era conseller el Dr. Xavier Trias.
Com a cap del Servei de Psiquiatria de l’Hospital de Sant Joan de Déu, en aquell temps concertat globalment amb la Seguretat Social, va poder desplegar el primer nucli d’assistència psiquiàtrica infantil i juvenil a Catalunya, i hi va poder aportar la seva experiència del model francès. Van ser uns anys en què la formació dels joves professionals va ser prioritària en les seves activitats, de tal manera que els anys 90, quan es va desplegar la xarxa pública d’assistència en salut mental, la majoria de professionals que la integraven havien fet formació amb ell, i amb el seu equip de l’hospital, en algun període de la seva trajectòria professional. I per consegüent havien tractat els seus pacients d’acord amb els coneixements de la psiquiatria francesa. En aquest sentit, el Dr. Ferran Angulo, com molts dels seus companys de generació, va ser un formador de professionals que alhora van esdevenir formadors, i entre tots van contribuir a fer créixer la psiquiatria en els serveis públics.
Com a primer director del Programa de Salut Mental (1990-1995), va promoure l’articulació de totes les escoles i models assistencials en psiquiatria, i també va integrar les aportacions del model francès de la xarxa d’assistència pública en salut mental. Així mateix, va contribuir al desplegament de la primera xarxa de Salut Mental Pública de Catalunya, que actualment encara funciona, amb les adaptacions i millores naturals que exigeix el pas del temps.
El Dr. Ferran Angulo va demostrar ser un clínic de gran finesa, intuïció i coneixements; va escriure alguns textos rellevants, però va ser un professor més de tradició oral que deixava una empremta important de bona qualitat clínica. Els seus deixebles han fet bones evolucions professionals, tant assumint responsabilitats d’organització, com sent bons professionals de l’àmbit de la Salut Mental.
A més de ser membre de la societat Psicoanalítica de París i de la Societat Española de Psicoanàlisi, també va ser membre de l’Institut de Psicosomàtica de París (IPSO). Sempre va treballar per comprendre les patologies mentals més complexes, com les psicosis, les malalties psicosomàtiques o els trastorns de comportament i de caràcter. Va desenvolupar models psicoterapèutics molt interessants en aquests camp, on va ser una mica pioner i va actuar a contracorrent dels marcs conceptuals de la psicoanàlisi de la seva època; això sí, sempre convençut i de bracet amb autors que també proposaven perspectives mes trencadores per a aquestes patologies, com ara el Dr. P. Marty i els companys de l’IPSO.
D’acord amb l’IPSO va fundar amb un equip de professionals, l’Associació D’Estudis i Recerca en Psicosomàtica (ADERPS), societat que va servir per difondre la pràctica clínica i les reflexions teòriques de l’IPSO, així com formar professionals en aquesta línia.
L’any 1990, juntament amb uns empresaris i professionals d’altres àmbits, però interessats en la Salut Mental, i en reconeixement de la capacitat professional i la feina desenvolupada en aquest camp pel Dr. Ferran Angulo, es va crear la Fundació que avui porta el seu nom, en un gest d’homenatge i reconeixement en vida, que ell, un home no gens vanitós i poc amic de l’ostentació, va rebre amb discreció, però amb l’interès de convertir-la en una eina de treball compartida a través de la qual es pogués seguir la tasca d’assistència, formació i recerca que ell havia liderat des del marc hospitalari.
La seva mort prematura l’any 1997, als 67 anys, li va impedir veure els progressos conceptuals en teoria i tècnica en el camp de la psicoanàlisi aplicada, uns progressos que ell ja havia intuït junt amb altres psicoanalistes de l’època. També el fet que la Fundació portés el seu nom va permetre retre un homenatge a la seva figura com a professional rellevant en la història de la Psiquiatria i la Salut Mental Pública de Catalunya.
La Fundació Ferran Angulo ha seguit el model de fer assistència, formació i recerca en relació amb equips europeus i americans per enriquir les formacions locals, i també per facilitar l’arribada a Catalunya de models desenvolupats en altres països.